Fa uns dies vaig veure per la tele, l’habitual tertúlia dels alcaldes de la plana de Lleida. Entre diversos temes que es van esmentar, vaig trobar molt encertat el projecte de Tàrrega de transformar l’antiga carretera general en un vial especialment pensat per a vianants i en definitiva rumiat per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.El pla preveu un espai central amb vegetació, arbrats i il·luminació única; un carril per a vehicles a cada costat, un en cada sentit, i la resta de vial fins a façanes està previst deixar-lo per a viure la ciutat tot caminant i gaudint del comerç i dels espais. Tot al mateix nivell, sense ressalts de voreres i amb puntuals separacions vegetals per a preservar el vianant. Hi trobo a faltar un carril bici però de ben segur que en una ciutat amb tanta tradició ciclista com Tàrrega, finalment l’acabaran incloent.Els felicito pel projecte, molt proper a la filosofia dels corredors verds i a l’esperit de posar la gent per davant de tot, en comptes de prioritzar els vehicles, però més els felicito encara per haver estat desperts i haver posat bon seny, ja fa molts anys, en demanar el traspàs d’aquesta via a competència municipal.Animo també la Teresa Ginestà, alcaldessa de Mollerussa, i el seu equip a dur iniciatives com aquesta a la nostra ciutat, tal com ella mateixa va expressar en aquella tertúlia televisiva, i que iniciïn tant aviat com sigui possible els tràmits pràctics per dur a terme el traspàs, també a casa nostra, de l’encara carretera general tot i que ara en diguin l’aNII.Estem d’acord en la necessitat de crear zones d’aparcament per escometre aquest projecte amb garantia d’exit, i ara tenim a les nostres mans la possibilitat de crear quasi set-centes places de pàrking, en pocs anys, en espais molt propers al centre de la ciutat i que beneficiïn també altres zones de Mollerussa com la de les piscines, l’eixample, el barri .xino. i també Jaume I i Casa Canal.Fent també referència a la manca de recursos econòmics de l’ajuntament i l’escassetat de líquid actual, els esperono a tirar endavant amb la necessària auditoria externa. No solsament per a fer un exercici sa de la transparència, sinó també per donar a conèixer i publicitar la xifra vermella que aturarà part del nostre desenvolupament immediat. La publicitat d’aquesta xifra vermella s’ha de fer d’una manera clara cap a la ciutadania. Sense buscar ni trobar retrets a ningú, però parlant allò que se’n diu, clar i català.Aquesta serà, crec, la millor manera de emprendre un projecte de ciutat partint quasi de zero, en tots els aspectes, inclòs l’econòmic.Si d’aquí a quatre anys l’equip de govern ha d’explicar al ciutadà què ha estat capaç de fer, la gent del carrer hem de conèixer quin és el punt de partida i de referència d’avui i per això cal tenir els comptes el més clarificats possible.No es doni el cas que per no preguntar no ens van respondre, aquí queda feta la consulta.
Romeu romeu romeu romeu romeu romeu romeu romeu romeu romeu romeu romeu romeu romeu romeu romeu romeu romeu romeu romeu romeu romeu romeu
2 comentaris:
Fa uns dies vaig veure per la tele, l’habitual tertúlia dels alcaldes de la plana de Lleida. Entre diversos temes que es van esmentar, vaig trobar molt encertat el projecte de Tàrrega de transformar l’antiga carretera general en un vial especialment pensat per a vianants i en definitiva rumiat per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
El pla preveu un espai central amb vegetació, arbrats i il·luminació única; un carril per a vehicles a cada costat, un en cada sentit, i la resta de vial fins a façanes està previst deixar-lo per a viure la ciutat tot caminant i gaudint del comerç i dels espais. Tot al mateix nivell, sense ressalts de voreres i amb puntuals separacions vegetals per a preservar el vianant. Hi trobo a faltar un carril bici però de ben segur que en una ciutat amb tanta tradició ciclista com Tàrrega, finalment l’acabaran incloent.
Els felicito pel projecte, molt proper a la filosofia dels corredors verds i a l’esperit de posar la gent per davant de tot, en comptes de prioritzar els vehicles, però més els felicito encara per haver estat desperts i haver posat bon seny, ja fa molts anys, en demanar el traspàs d’aquesta via a competència municipal.
Animo també la Teresa Ginestà, alcaldessa de Mollerussa, i el seu equip a dur iniciatives com aquesta a la nostra ciutat, tal com ella mateixa va expressar en aquella tertúlia televisiva, i que iniciïn tant aviat com sigui possible els tràmits pràctics per dur a terme el traspàs, també a casa nostra, de l’encara carretera general tot i que ara en diguin l’aNII.
Estem d’acord en la necessitat de crear zones d’aparcament per escometre aquest projecte amb garantia d’exit, i ara tenim a les nostres mans la possibilitat de crear quasi set-centes places de pàrking, en pocs anys, en espais molt propers al centre de la ciutat i que beneficiïn també altres zones de Mollerussa com la de les piscines, l’eixample, el barri .xino. i també Jaume I i Casa Canal.
Fent també referència a la manca de recursos econòmics de l’ajuntament i l’escassetat de líquid actual, els esperono a tirar endavant amb la necessària auditoria externa. No solsament per a fer un exercici sa de la transparència, sinó també per donar a conèixer i publicitar la xifra vermella que aturarà part del nostre desenvolupament immediat. La publicitat d’aquesta xifra vermella s’ha de fer d’una manera clara cap a la ciutadania. Sense buscar ni trobar retrets a ningú, però parlant allò que se’n diu, clar i català.
Aquesta serà, crec, la millor manera de emprendre un projecte de ciutat partint quasi de zero, en tots els aspectes, inclòs l’econòmic.
Si d’aquí a quatre anys l’equip de govern ha d’explicar al ciutadà què ha estat capaç de fer, la gent del carrer hem de conèixer quin és el punt de partida i de referència d’avui i per això cal tenir els comptes el més clarificats possible.
No es doni el cas que per no preguntar no ens van respondre, aquí queda feta la consulta.
Fa uns dies vaig veure per la tele, l’habitual tertúlia dels alcaldes de la plana de Lleida. Entre diversos temes que es van esmentar, vaig trobar molt encertat el projecte de Tàrrega de transformar l’antiga carretera general en un vial especialment pensat per a vianants i en definitiva rumiat per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
El pla preveu un espai central amb vegetació, arbrats i il·luminació única; un carril per a vehicles a cada costat, un en cada sentit, i la resta de vial fins a façanes està previst deixar-lo per a viure la ciutat tot caminant i gaudint del comerç i dels espais. Tot al mateix nivell, sense ressalts de voreres i amb puntuals separacions vegetals per a preservar el vianant. Hi trobo a faltar un carril bici però de ben segur que en una ciutat amb tanta tradició ciclista com Tàrrega, finalment l’acabaran incloent.
Els felicito pel projecte, molt proper a la filosofia dels corredors verds i a l’esperit de posar la gent per davant de tot, en comptes de prioritzar els vehicles, però més els felicito encara per haver estat desperts i haver posat bon seny, ja fa molts anys, en demanar el traspàs d’aquesta via a competència municipal.
Animo també la Teresa Ginestà, alcaldessa de Mollerussa, i el seu equip a dur iniciatives com aquesta a la nostra ciutat, tal com ella mateixa va expressar en aquella tertúlia televisiva, i que iniciïn tant aviat com sigui possible els tràmits pràctics per dur a terme el traspàs, també a casa nostra, de l’encara carretera general tot i que ara en diguin l’aNII.
Estem d’acord en la necessitat de crear zones d’aparcament per escometre aquest projecte amb garantia d’exit, i ara tenim a les nostres mans la possibilitat de crear quasi set-centes places de pàrking, en pocs anys, en espais molt propers al centre de la ciutat i que beneficiïn també altres zones de Mollerussa com la de les piscines, l’eixample, el barri .xino. i també Jaume I i Casa Canal.
Fent també referència a la manca de recursos econòmics de l’ajuntament i l’escassetat de líquid actual, els esperono a tirar endavant amb la necessària auditoria externa. No solsament per a fer un exercici sa de la transparència, sinó també per donar a conèixer i publicitar la xifra vermella que aturarà part del nostre desenvolupament immediat. La publicitat d’aquesta xifra vermella s’ha de fer d’una manera clara cap a la ciutadania. Sense buscar ni trobar retrets a ningú, però parlant allò que se’n diu, clar i català.
Aquesta serà, crec, la millor manera de emprendre un projecte de ciutat partint quasi de zero, en tots els aspectes, inclòs l’econòmic.
Si d’aquí a quatre anys l’equip de govern ha d’explicar al ciutadà què ha estat capaç de fer, la gent del carrer hem de conèixer quin és el punt de partida i de referència d’avui i per això cal tenir els comptes el més clarificats possible.
No es doni el cas que per no preguntar no ens van respondre, aquí queda feta la consulta.
Jaume Romeu Prenafeta.
Publica un comentari a l'entrada