Vull deixar un record pel Ramon Espinet, un bon amic, positiu, que sempre tenia paraules de calm, sempre sabia assossegar els qui el voltàvem.
El Ramon és d'aquells amics que es veuen poc, i quan es veuen és perquè es troben però amb qui sempre acabàvem tenint llargues converses a propòsit de la vida, del què som i del què volem ser... Un home profund de sentiment noble i idees altruistes i incansable promulgador de la pau d'esperit i la bondat de les persones.
El Ramon ens ha deixat fent de bomber, el que li agradava i pel que va lluitar des de molt temps enllà, abocat a la seva feina de guarir-nos a tots. A tots.
Si mai s'han de resar aquelles paraules que diuen que ell no és mereixia deixar aquest mon, el seu mon; el Ramon focalitza totes i cadascuna d'aquestes paraules. Ningú no mereix el que a ell li ha esdevingut, però ell és d'aquells que ho mereixen menys, si hi cap.
Miraré el record més bo, mentre ploro rabiós, i memoraré algun d'aquells moments de conversa profunda que de tant en tant ens teníem.
Com molts cops passa, Ramon, encara ens queda per dir-nos moltes coses, masses.
Una abraçada Ramon, a tu sí et trobaré a faltar.
jimmi.
