dimecres, 17 de febrer del 2010

Trencament plàstic. La gran mentida.




D’entrada val a dir que jo també considero als polítics i banquers, en general, una colla de lladregots embusters que juguen amb nosaltres i es queden els nostres diners, així de senzill.

Fa uns dies, llegint un post d’en Marc Vidal al seu bloc www.marcvidal.cat vaig entendre tot allò que molts intuïem, però que la pròpia ignorància ens feia dubtar.

Vidal parlava d’un imminent escenari quasi necròtic, envers l’economia espanyola, i la catalana de retruc.

Aquest economista, emprenedor i precursor de la catosfera (espai de blocs i relacions 2.0 en català, dins d’Internet), deixa clar que el govern estatal no ha fet els deures, que ha afavorit la banca en detriment dels ciutadans i que el pitjor està encara per arribar. Les declaracions de ZP del passat 28 d’octubre “...lo peor de la crisi ya ha pasado y nuestro reto es la creación de empleo...” es poden comparar amb les que Rajoy va fer al seu dia, “...del Prestige salen unos pequeños hilillos como de plastilina...” una de les més grans catàstrofes econòmiques, ecològiques i socials que ha patit mai Galícia.

El miratge de tenir molts diners que en realitat no existeixen, provocat pel deute públic o pel fet que en aquest país tinguem quasi tantes hipoteques com neveres, fan que l’estat espanyol tingui una economia de ciència ficció i que el seu valor a l’era post-totxana sigui l’equivalent a cero; ningú no aposta ja per nosaltres.

De la cinquena potència econòmica mundial, xifra teòrica alimentada per la demagògia, passarem sobtadament al lloc 18, 20, o qui sap quin, del rànking mundial.

Recordo aquelles mentideres declaracions del govern ZP que parlaven d’una lleugera desacceleració, de taxes d’atur que es preveien situar a màxims de l’11% o be la creació del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària), un eufemisme per nomenar al robatori que ens fan als contribuents per salvar bancs i caixes que potser, hores d’ara, son insalvables.

Doncs la realitat ès que estem a les portes del 20% d’atur i en pocs mesos podem passar al 24%, a més es preveu que el Banc Central Europeu posi els interessos, que ara estan a l’1%, a nivells del 3 ó 4% (el BCE no espera als ganduls); i que els impostos s’apugin quasi fins al trencament plàstic, aquell punt mecànic en que un material deixa de ser elastic i es trenca bruscament.

Arribat aquest punt, a veure qui pot pagar hipoteca, impostos i sufragar les pensions i l’atur dels que ja no tindran o tindrem feina.

Només ens han ensenyat a fer cases i ara no sabem fer res més; potser a en Rajoy se li va trencar un vaixell, però a ZP se li pot trencar tot un estat

He de dir que Marc Vidal, a qui vaig tenir el plaer d’escoltar fa pocs dies a Barcelona, és un reconegut expert en economia global, que ja porta anys fent previsions i encertant-les; ell ja va descriure, l’any 2006, el que ens està passant actualment, amb pels i senyals.

Us recomano que el llegiu, el trobareu a la xarxa.

jimmi Romeu.

Publicat al diari La Manyana 17.02.2010

dimecres, 10 de febrer del 2010

Vegueries, una moto pels ciutadans.

Que la recuperació de les vegueries sigui o no una necessitat, no ho se discutir i no en puc opinar per ignorant, ara be, de les presses que el tripartit sembla tenir per a posar-les en funcionament si, en vull discutir, de fet l’hauríem de discutir tots plegats aquest punt.
En el moment històric de crisi en que trobem, i amb la que ens espera, els nostres governants ens volen col•locar aquesta joia perfectament ajornable, en comptes de mirar cap al futur immediat i treballar, amb tots els efectius, per salvar el país. El pitjor de la crisi està encara per arribar i no podem estar fent els vidres mentre els indis ja ens disparen fletxes pertot arreu.
El que a més ens hauria de treure de polleguera és el fet que ens enganyin dient-nos que ni es duplicaran administracions ni suposarà més funcionaris ni més despesa.
Això és una mentida massa grossa per venir de tot un president de la Generalitat; això si, l’altre dia se li va escapar de dir, el Sr. Montilla, que “les Diputacions es suprimiran a llarg plaç”. Sap perfectament que el permís per això ha d’arribar de Madrid i allà “los asuntos catalanes” sempre son sine die.

Aquesta moto no la volem, el ”molt honorable” i sus muchachos no en saben de fer miracles i el que haurien d’estar fent en aquest moments és no distreure el personal i establir i aplicar tota la capacitat del govern i l’administració perquè no ens enganxi el toro econòmic, si és que encara hi som a temps.
A risc de que algú se m’emprenyi, trepitjaré la línia i ho repetiré, ens menteixen per inèrcia i cada cop ens hauran de mentir més per suportar el castell de palla en el que viuen i ens fan viure.

jimmi Romeu.
Publicat a la columna La factoria del diari La Manyana, 10.02.2010.

Processor del Poal


Be, jo marxo que m'esperen a casa.