En la meva ordinària, agitada i hormonal adolescència sempre havia sentit a dir que una bona ressaca de cervesa es curava amb més cervesa, llenya al foc que es crema la casa.
Per manca de pebrots, potser, jo mai ho vaig arribar a provar; només faltaria que la recepta fos llegenda urbana i encara s’emboliqués més la troca i l’empanada mental es multipliqués.
L’embranzida presa per la societat contemporània i global dels darrers quinquennis ha fet que les nostres cames anessin més de pressa que el nostre cervell i que el consumisme disparés el creixement desmesurat, l’equilibri del planeta es poses en perill i que darrerament descobríssim, oh sorpresos, que el sistema econòmic i social que tenim no funciona i que per això cal fer canvis importants.
Canvis importants que comportin un creixement mesurat, un endeutament equilibrat i unes estructures socials que racionalitzin el nostre pas per la vida pròpia i també per la vida comuna.
Les mesures del govern espanyol per evitar una aturada de la maquinària productiva automobilística son com la cervesa per la ressaca. Per un costat veiem que el consumisme eixelebrat ens embriaga i per l’altre hi posem cura promocionant a la desesperada aquest mateix consumisme.
Potser en Zapatero va ser dels que de jovenet van curar-se les ressaques pubertanes amb més cervesa, però allò no deixava de ser experiments amb gasosa (be, amb cervesa).
Serà, potser, que som incapaços d’aturar aquest carro desbocat en el que anem tot pujats?
Potser el que caldria és precisament promoure el seny i el raciocini per endegar aquesta nova societat que molts esperem i treballem per tenir.
jimmi Romeu.
La Factoria.
