diumenge, 21 de desembre del 2008

¾ de punt.
Aquest missatge que faig anar per títol, just de mida i quasi en clau secreta, és el que a molts passejants de la vida com jo ens pot salvar la pell en època de crisi.
Son els tres quarts de punt que el Banc Central Europeu ha rebaixat del preu del diner perquè aquest no pari de córrer. Ara només falta que bancs i caixes recuperin la seva confiança per deixar que ens endeutem més i que el carro no s’aturi del tot; amb perdó de l’expressió, hipocresia de mercat se’n pot dir d’això.
Aquesta crisi que ningú sembla saber d’on be ni qui n’és el responsable es troba ara en el punt d’inflexió o trencament plàstic on tenint el peu al coll a punt d’escanyar-nos, l’amo del peu (ningú sap qui és tampoc) l’alça una mica per no matar la gallina mentre pongui ous.
El galimaties del sistema econòmic, amb permís dels economistes, és un joc fet a mida per mantenir la roda girant.
Produïm per fer diners i poder-los gastar en productes que hem de produir.
El planeta se’n ressent, les butxaques sempre eixutes, el tercer mon esdevé quart i el gran poder, el de debò, el qui ens te el peu al coll, s’ho mira com qui guaita la granja de lloques un dia de tempesta. Quan aquesta passi, la tempesta, tot rutllarà de nou, les gallines a pondre, el pinso que no falti, la gàbia ben estreta i el granger a vendre ous.
I ara és hora de donar solucions de futur i per això el sistema financer sofrirà una profunda transformació que en realitat serà una mà de pintura i prou, per justificar que el model ha canviat i garantir que això mai més torni a passar; i potser fins i tot algú s’ho creurà.
Que aquesta serà la tempesta del segle, en podem estar gairebé segurs, però a la fi, tempesta i prou.

jimmi Romeu.
La Factoria.

Processor del Poal


Be, jo marxo que m'esperen a casa.