Les coses sostenibles.

Amb la liberalització del mercat de les energies elèctriques i l’entrada de noves companyies, molts de nosaltres i de manera beneita, ens hem estat preguntant si la factura de la llum baixaria, degut al creixement de l’oferta. Ara ja sabem que no, o al menys així ens ho han fet saber des del Consell Comarcal i les interessants xerrades que han estat fent per tota la comarca per informar els usuaris.
Això sí, en tot cas, si es modifica el preu final que pagarem, potser el que farà serà pujar més que baixar, coses de la ciència quàntica que ningú no acaba d’entendre.
A l’estiu, i més un estiu calorós com aquest, les fortes temperatures obliguen molts domicilis a tirar d’aire condicionat i això fa que els quilovats surtin del comptador a empentes, els diners se’n vagin i les goles se’ns eixuguin.
Un alternativa que tenim a l’abast, sobretot d’edificis públics, empreses, cases adossades i vivendes aïllades, és la galeria Canadenca. Un sistema de refrigeració extremadament econòmic que ens aporta, a més, un aire net, amb el grau d’humitat natural i que a l’estiu ens manté la vivenda fresca i ventilada.
Com deia el Capità Enciam, els petits canvis son poderosos, i és que aquest tipus d’aplicació i moltes altres existents i experimentades, poden aportar-nos uns estalvis energètics i econòmics molt importants a les nostres vides; potser no cal esperar a pagar sempre més i més. Potser podem rumiar en aquest tipus de solució, no te res de ciència-ficció i sí molt de sostenible, en tots els sentits.


Deixo un enllaç interessant a un article de la revista especialitzada Tectònica: http://www.tectonica.es/revista/energia/fundamentos/pisos_tutelados_en_palma.html
I per descomptat un altre a la Wiki:
http://es.wikipedia.org/wiki/Pozo_canadiense


jimmi Romeu.
La factoria.
www.factoriajimmi.blogspot.com

El record d'un amic.

Vull deixar un record pel Ramon Espinet, un bon amic, positiu, que sempre tenia paraules de calm, sempre sabia assossegar els qui el voltàvem.
El Ramon és d'aquells amics que es veuen poc, i quan es veuen és perquè es troben però amb qui sempre acabàvem tenint llargues converses a propòsit de la vida, del què som i del què volem ser... Un home profund de sentiment noble i idees altruistes i incansable promulgador de la pau d'esperit i la bondat de les persones.
El Ramon ens ha deixat fent de bomber, el que li agradava i pel que va lluitar des de molt temps enllà, abocat a la seva feina de guarir-nos a tots. A tots.
Si mai s'han de resar aquelles paraules que diuen que ell no és mereixia deixar aquest mon, el seu mon; el Ramon focalitza totes i cadascuna d'aquestes paraules. Ningú no mereix el que a ell li ha esdevingut, però ell és d'aquells que ho mereixen menys, si hi cap.
Miraré el record més bo, mentre ploro rabiós, i memoraré algun d'aquells moments de conversa profunda que de tant en tant ens teníem.
Com molts cops passa, Ramon, encara ens queda per dir-nos moltes coses, masses.
Una abraçada Ramon, a tu sí et trobaré a faltar.

jimmi.

Ens ho mereixem?.

Jo que sóc enderiat defensor de la participació ciutadana, fregant de vegades l’onerositat, tot sovint em miro el melic del Pla d’Urgell i rumio si realment tenim quelcom de narcisisme comarcal o be el que som i tenim ja ens està prou be; compte que això també és legítim.
El plaer de ser míser i potser trivial i carrincló ve copsat, molts cops, amb frases de l’ordre de: ...per ser que som de Lleida, ja ho tenim prou be...
Si és això el que pretenem ser i tenir, la feina ja està feta; ara be si el que ens agrada és tenir una comarca ben guapa i lluenta, exemple d’amor per el territori i sentir aquell orgull de viure a la millor comarca del mon, el camí a seguir és un altre, i és precisa de la voluntat d’arribar a aquest estatus, per part de tots.
A les comarques de Girona, en general i a mode edificant, hi ha una exaltació de l’ànim envers la seva terra que fa que des de les grans ciutats fins els petits pobles, tinguin ganes de ser millors, dia rere dia, i això vol dir que les persones participen activament en dissenyar els seus àmbits públics i privats i fer-los còmodes, pensats per a la gent i vetllats per tots.
No tot és gra, això és cert, però no és menys cert que si pretenem uns serveis públics eficients, uns carrers amables i uns espais de gaudi al gust de la majoria, hi hem de coparticipar tots.
L’opinió de les persones, els ens i el mon empresarial son molt importants perquè si aquestes opinions son escoltades tothom podrà dir que tenim el que mereixem.
I fent-li un cargol a l’article, això només dependrà del què vulguem ser; ara i quan siguem grans.

El meu amic Jofre sempre diu que compartir és vivir. I compartir vol dir participar.

jimmi Romeu.
06/07/09.