dimarts, 1 de setembre del 2009

Viure a ciutat o a pagès.


L'olor de ciutat eixint del metropolità. El barrum del trànsit enfurismat i en aparent desconcert. El silenci de les persones que parlen només amb egos, receloses; el cap cot. La mala aventura d'arribar a casa, a la feina, a la vida. Les promeses d'unes vacances, ara sí, llunyanes. L'esperança d'escapar al poble, a un poble. I el somni d'una vida millor en un futur que esdevé sempre, menjant-se el nostre present i arxivant-lo en el passat.
Al meu poble, aquest estiu, com tots els estius, han tornat a casa els fills dels fills del poble que un dia varen marxar a ciutat i els nets dels quals ara somien tornar. Per quedar-se-hi per sempre.

A pagès ja no som tant lluny de la resta del mon. La feina (molta feina), l'oci, les gestions i tot el que ens envolta ho tenim tant a prop com el qui viu a Iradier,3, tocant de la Bonanova.
La mobilitat terrestre, les telecomunicacions o els nous models de work-home que ens permeten gestionar la vida laboral des de casa, son eines que han afavorit especialment l'opció de viure en un poble com una alternativa versemblant i comuna.Jo trauré el meu Narcís i advocaré per pagès.
Des del balcó d'on escric, veig els camps de blat de moro esperant a fer-se grans. El temps que corre tranquil. El mandrós pas d'un tractor.
Des d'aquest mateix balcó aprenent a ser articulista. Puc estudiar ben lluny. Compartir amb amics remots, les coses més quotidianes. Puc dur assumptes d'empresa que escauen a l'antípoda.
Ha perdurat el dilema entre pagès i ciutat; i potser fins fa pocs anys la gran urbs s'enduia el guardó, ara però la dualitat s'esvaeix i el fet de viure al camp esdevé una gran canongia; deixaré que cadascú en faci el seu deliberi, sense pressa ni tensió.
jimmi Romeu. o2.09.09
Publicat a la columna "La Factoria" del diari la Manyana dimecres 1 d'abril de 2009, Publicat a la columna "La Factoria" del diari la Manyana dimecres 2 de setembre de 2009

Processor del Poal


Be, jo marxo que m'esperen a casa.