dijous, 2 d’abril del 2009

Consultes sobre consultes.

El 31 de març es va aprovar la Llei de consultes populars catalana.
L’avant projecte de llei es va aprovar dins el Consell de Govern i això vol dir que si tira endavant, es podrà reclamar un referèndum si així ho demana un 3% dels cens electoral català, és a dir unes 160.000 signatures.
Això farà possible que puguem opinar, els catalans, sobre les coses nostres i preguntar-nos a nosaltres mateixos per on volem que vagi el país.
Però és clar, la Llei incentiva la trampa, i en aquest cas ve vestida de rei Hammurabi, és a dir trampa legal.

I la martingala és que totes les consultes populars aprovades a Catalunya les haurà de ratificar el govern espanyol; escrivint això em ve al cap allò de “apoyaré el estatut que decida el Parlament...”, frase signada pel prometedor ZP.

I és clar, del polítics cada cop ens en refiem menys, ni dels de Madrid, ni dels de Barcelona, ni de la resta. En general els nostres polítics no generen confiança, tot i que potser s’hi esforcen.
I la sospita que tot això aplega és si preguntes senzilles sobre- posem pel cas- finançament, seran tombades per incòmodes, així que les vagin rebent a Puerta de Hierro sin número.
En aquest cas, si es dona, no caldrà ser independentista, catalanista o nacionalista per sentir-se ferit en la moralitat més objectiva, la del dret de les persones a decidir per on volem dur les nostres vides.

Jordi Ausàs, conseller de Governació va dir fa uns dies als mitjans que abans de l’estiu s’enllestirà, també, la Llei de consulta d’àmbit municipal; fet i pensat, tot plegat, a mida dels pobles.
Amb aquesta ja hi crec més perquè suposadament seran els ajuntaments els qui validin les consultes i ells sempre seran més abastables.
Ara esperarem ben pacients a que arribi l’estiu per veure quin serà aquest regal.

jimmi Romeu Prenafeta.
La Factoria.

Processor del Poal


Be, jo marxo que m'esperen a casa.