De la xocolata del lloro a la independència.

Davant la magnitud dels problemes que ens envolten a tots els catalans, sembla que qualsevol solució que el govern Mas pugui aportar serà una engruna per pal·liar la greu situació: la xocolata del lloro!

Retallades reals a la sanitat pública, ajuntaments ofegats de debò, Espanya ens roba 60 milions d’euros cada dia i encara ens en reclama més; no ens deixa emetre deute públic català i ara sembla que els catalans som el motiu de tots els seus mals.

Ofec sistemàtic de la rància Espanya cap a Catalunya, i ara, cap a les nostres caixes.

Les obres socials de les caixes catalanes, històricament imprescindibles per a la millora del nostre benestar, ara estan en perill.

Què hi ha darrera del decretazo ZP per transformar les caixes en bancs? segurament la necessitat de fer entrar en borsa les entitats socials, i així fer entrar diner de fora, probablement de la Xina.

Si el Ministerio transforma les caixes en bancs, les maquilla a cop de FROP (diner públic), i les posa en borsa, la feina ja està feta.

La Xina ha garantit, fa pocs dies, la compra de deute públic espanyol, un deute que si no se’l queden els xinesos no se’l queda ningú; i la moneda de canvi d’aquest favor xinés podria ser aquesta imperativa de posar-los les nostres caixes en safata.

És a dir que ben aviat potser li deuré la meva casa a un banc xines; només espero que els rebuts de la hipoteca no m’arribin en mandarí o cantonès.

Per la seva banda el nostre estimat Jordi Pujol ja trifulga amb la idea de la independència de Catalunya com a única solució al nostre ofec sistemàtic, segons declaracions fetes per ell recentment. Coi!, haver-ho dit abans del 28N, i ara potser tindríem un govern independentista, o directament un estat propi.

jimmi Romeu Prenafeta

El Poal