Tot i que el “sistema” ens ha ensenyat a no escollir ni dubtar sobre el model de vida que “necessitem” i només ens educa en la filosofia del consumisme a l’estil “telecinco”, aquest any venen maldades i potser tindrem la “sort” d’aprendre a viure en espais més sensats.
Ni un duro de calaix significa fer-ho tot ajustat, ben rumiat i contrastat, abans de gastar l’euro que potser no tenim.
Tant de bo aquesta crisi sigui una guia espiritual i entenguem, aquest cop sí, que les coses mai no es regalen a canvi de res i que ens trobem on som per culpa de tots plegats.
Com a primer responsable hi poso als governs del mon que s’estimen més mantenir-se, tot venent-li ànimes al “cavaller Don diner”, enlloc de treballar la seva suposada devoció que és vetllar, també, per la gent “normal”; tot plegat la gent “normal” som majoria “absoluta”. Aquets governs permeten que l’”esfera econòmica” faci la seva.
També n’és responsable l’”esfera” ja que és èticament tramposa i sap corrompre a aquets governs, sempre al límit de l’abisme i generalment més enllà de qualsevol criteri moral, escudada, ella, en el capitalisme d’efecte immediat.
I tanquem podi amb nosaltres, la gent “normal”, sempre disposats a ser seduïts per la llum i el color i a estar “pillats” dins del “sistema”.
I arribats a aquest punt tant crític on tots estaríem d’acord en canviar el sistema, ara ens volen vendre que el canvi l’han de gestionar els propis governs, probablement amb el vist i plau de l’”esfera econòmica” i ninguneijant, un cop més, la gent “normal”.
Segurament qualsevol economista podrà adjectivar el meu argument de pobre i banal, però la gent “normal” estem tant acostumats a ser “malinformats” que ja només ens creiem el que veiem o escoltem a la xarxa “dospuntzero”, i aquesta que descric és la visió que n’extrec.
jimmi Romeu.
