dimecres, 11 de febrer del 2009

Els tecnopolítics acadèmics.

Hi ha persones que tot i no pertànyer al mon de la política 1.0, els seus coneixements en diverses matèries els doten de criteri per opinar en mitjans, quan la seva especialització intervé en la gestió pública, d’una manera o altra.
Uns amb més o menys sort i altres amb la bona sort del seny, donen solucions o be critiquen els problemes i gestos del mon polític 1.0. Problemes i gestos que estem massa acostumats a veure a la premsa grisgrogarrosa i que acompanyen d’aura de vodevil el desapassionant mon polític.
Quan de tant en tant veig o llegeixo alguna d’aquestes persones que fan anar el bon criteri en positiu i amb propostes clares exemptes de tòtems ideològics, voldria veure’ls fent de polític. No per reptar-los sinó com a solució coherent als problemes certs que la gent tenim.
No se fins a quin punt un polític marcat ideològicament és capaç de ser objectiu alhora de resoldre efectivament sense faltar al seu dogma, molts cops massa rígid.
Per això em sona a glòria el saber que el Ramon Tremosa es posa al capdavant del repte europeu de Convergència Democràtica de Catalunya. Igualment em passaria si ho hagués fet amb ERC o ICV.
Ara la pregunta capciosa és si serà capaç, el Ramon, de respondre a les expectatives que a mi i a molts ens pot generar.
Si és capaç, el senyor Tremosa, de ser prou 2.0 com per no deixar-se envair pel vodevil polític i posar-se a fer feina en positiu, potser seré capaç, jo, de creure’m allò que deia en Zimmerman de que els temps estan canviant i de pas potser recuperaré l’esperança que la política serveix per alguna cosa més que per distreure al personal, ja sigui en la versió humorística o en la seva versió del Polònia.

jimmi Romeu.
La Factoria.
www.factoriajimmi.blogspot.com

Processor del Poal


Be, jo marxo que m'esperen a casa.