Sempre he sentit parlar de l’antagonisme crònic entre dretes i esquerres. A mi que sóc de la Catalunya endins, que no de capital, no m’arriba mai aquesta lluita de flancs ja que des del meu mon només veig els fils que es perden en el cel i que ens fan anar com a titelles uns senyors indiferents que van per feina, la d’embrionar poder continuament.
Això de crear poder potser és més de dretes però la veritat és que ens afecta negativament a tots els pobres mortals, progressistes i conservadors.
Els governs, siguin de dretes o esquerres, no poden ni volen trencar aquest joc de fils perquè les mans les tenen prou lligades amb el propi fil.
La necessitat de tenir uns serveis bàsics universals, però, ha d’arribar a tot allò que considerem necessari per viure en aquest mon, el pa, la llet, l’electricitat o l’assistència mèdica. Però també la vivenda, els estudis i molt especialment les finances.
Si ens han inventat un mon on viure-hi gira al voltant del finançament de les empreses i també de les famílies, aquestes haurien de comptar amb un sistema financer universal de serveis imprescindibles com préstecs ICO, hipoteques o crèdit familiar, que no necessariament passés pel sistema financer privat, si parlem d’universalització. Tots suportem a diari imputs informatius que ens diuen que aquí tots hi perdem, menys la banca que en guanya menys. I el primer que pensem la pobra gent quan sentim això, és ...”quins pebrots aquets cretins”, perquè amés a més els governs els deixen diners que son de tots i la banca enlloc de posar-los al mercat financer, entre altres, compra deute públic de manera que també ens toca pagar-los interessos. Potser haurem de repescar els monopolis públics; si no recordo malament, el govern te la missió de crear un sistema d’autoprotecció social per i amb les famílies, autofinanciable, de molt bona qualitat i sense corrupció.
jimmi Romeu.
www.factoriajimmi.blogspot.com
