Sóc votant interessat, sempre he recolzat a les persones i els seus projectes, mai ho he fet per ideologia ni tòtems. Tampoc he estat mai independentista integral, però 35 anys mirant d’encaixar en una Espanya que ens menysté i ens treu el suc, i esgotades les vies d’entesa, ens han fet canviar, a mi i a molts, i cada cop som més els qui optem per la independència com la sortida.
La prosperitat i el benestar de Catalunya ja només depenen d’esdevenir independents; el meu esperit d’emprenedor social i empresarial ja només el puc justificar per un ús pragmàtic dels impostos, per saber que es queden a casa, que milloren el meu entorn, que em fan més fàcil viure i seguir emprenent; la feina ben feta que deia en Pujol.
La independència és possible, i no us dic res de nou en parlar-vos d’unir esforços, ja ho sabeu prou com funciona això.
Unir la capacitat vol dir haver d’aparcar temporalment les ideologies de cada partit, de cada persona, per a focalitzar l’enginy en una sola direcció, la independència de Catalunya i dels catalans.
Cada cop més gent ens declarem sobiranistes, per motius sentimentals però sobretot per motius econòmics i de respecte cap a nosaltres mateixos, el respecte que no ens tenen molts dels dirigents espanyols. Ara cal que aquests individualismes es converteixin en voluntats globals, i que tots els partits polítics de caire catalanista s’uneixin sense mirar-se cap a dins, només mirant cap al futur. Si ho sabem fer be, si sabem renunciar a les ideologies, encara que sigui per un temps, ho podem fer.
A ERC només li puc dir que em decebrà si no trenca el seu ego i a Convergència tant sols els puc fer arribar que som o no som, però que de mitges tintes ja fa masses anys que en malvivim.
