Feu-me preguntes si us plau.

Al llarg de les nostres vides, constantment prenem decisions d’allò que ens envolta.
Per be o per mal, cada dia decidim a propòsit del que ens afecta i interessa, tot i això, hi ha coses molt importants que només decidim quan el sistema polític ens ho permet; aquest sistema ens cobra uns impostos que després ens torna en forma de serveis i infraestructures però ell només ens demana la opinió una mitjana de 50 cops al llarg la vida, entre eleccions municipals, autonòmiques i estatals.
Cinquanta preguntes, tipus test, per a fer que els nostres impostos vagin cap aquí o cap allà. Poques preguntes per tota una vida, d’això en diem fer política 1.0.
Jo no sóc capaç de decidir sobre aquestes coses tant importants amb només 50 respostes.
Jo voldria que em preguntessin com ha de ser el parc municipal, la biblioteca del meu poble o quin servei d’estacionament necessito.
Polítics del 1.0, pregunteu-me si vull pagar els llibres del cole o si vull que la Nufri provoqui males olors lliurement. Pregunteu-me si vull mancomunar serveis a la comarca o si la carretera de Miralcamp ha de tenir carril bici perquè ningú sigui atropellat mentre va a treballar.
Pregunteu-me si vull més transport públic i menys transit rodat, si vull viure en una ciutat còmoda i neta o en un gran femer.
Suposo que donar-vos tants diners per fer la vostra feina, m’atorga el dret a ser preguntat tot sovint.
Tenim el costum de creure’ns tot allò que ens dieu i per això quan ens parleu de participació ciutadana o transparència, ens ho empassem encara que després no ho compliu.
Quan la política 1.0 ens parla d’aquestes coses el que esperem és que ho apliqui amb la mateixa seriositat que nosaltres els confiem els nostres diners. Potser la política 1.0 haurà d’esdevenir 2.0 perquè això sigui una realitat.
jimmi romeu.