dimecres, 16 de juny del 2010

Emprenedors, al marge dels polítics.



En la meva època estudiantil a València, el senyor Dativo, un vell i savi mestre de cuina, deia sovint: “benvinguda la crisi si ha d’aturar el ciment”. D’això ja fa molts anys, aquella crisi va passar, el chef Dativo va morir i el ciment NO es va aturar.

La crisi actual, per sort, ja ha gastat tot el ciment que quedava i l’únic que ens deixarà, si som espavilats, és coneixement, enginy i esperit de sobrevivència.

Per desgràcia, els polítics que tenim no disposen ni de coneixement ni enginy i només els queda sobreviure amb un sou garantit, o no, i veure-se-les per repetir si ja es manava, o guanyar si s’anava segon. Aquest és l’únic missatge que hi he sabut veure a tot el que diuen: no útil.

Ara be, deixant de banda la inutilitat dels polítics, la resta de mortals tenim l’oportunitat d’emprendre: idear, compartir, donar forma i endegar, projectes, negocis i propostes de re-evolució que ens ajudin, no només a sortir de la crisi, sinó també a veure les coses d’un altra manera: compartir es vivir , que deia el FlowerPower. Compartir i treballar les nostres idees amb altres persones o empreses o projectes, per millorar-les i fer-nos grans, junts.

Primar el seny i fer que s’aguanti sol, fer-lo sostenible en tots els sentits.


Segurament serem els de sota l’escala els que pagarem un altre cop el dinar, ja ho estem fent; però abans de començar, ja hem d’estar pensant què fem, amb qui , com ho fem i quan ens hi posem.

Un repte: què passarà si em faig emprenedor?, escriure-ho tot en un paper, compartir-ho i prendre decisions.

I als polítics que tinguin la imbecil·litat d’un tros de suro ja els anirem canviant, i a més els perdonarem, no passa res.


jimmi Romeu.

Publicat a La manyana el 16.06.2010

dimarts, 1 de juny del 2010

Les escoles rurals, sempre a la corda fluixa.



Sempre hem reivindicat, des del camp, que els serveis de que hem de disposar siguin de qualitat, encara que no tinguem les densitats de població de Barcelona, L’Hospitalet, o Mèxic D.F..

D’això depèn que ens puguem espavilar, crear riquesa, ser més efectius. Infraestructures en comunicacions, equipaments i educació potser son uns els pilars fonamentals sobre els que reposa aquest futur nostre.

L’educació, com a base del progrés de les noves generacions, ha de ser una eina a protegir i no abandonar.

Ara però, les retallades que apliquen els governs, tant de Madrid com de Barcelona, son esmoladores i els més afectats som novament els més febles, els de baix de tot.

Classes treballadores, jubilats, treballadors públics i ara, també, l’educació dels nostres fills.

Us deixo aquest manifest, redactat per les ZER (Zona Escolar Rural), on s’expressa la revel·lia a les retallades pressupostàries que deixaran moltes escoles rurals mancades de professorat especialitzat.

Ens hem de sentir cada cop més malament per la manca de seny alhora d’aplicar les retallades pressupostàries de l’administració?

No seria bo aplicar mesures que no comprometin el futur formacional dels més joves?

Els pilars fonamentals de la nostra societat haurien de romandre protegits de vents i tempestes de manera impetuosa. Molt probablement el FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària), promogut pel govern espanyol necessiti diners que s’han de treure d’algun lloc.


MANIFEST de les ZER's, juny 2010:

La ZER és molt més que compartir mestres itinerants especialistes, és tot un Projecte Educatiu comú que té la seva força en el treball d’equip que coordina, sota criteris organitzatius i pedagògics, l’ensenyament-aprenentatge a les nostres escoles.

No entenem que un model educatiu que funciona, que dóna bons resultats, que pot ser referent per d’altres realitats i que ha cohesionat territori, es vulgui “desmuntar” quan se sap perfectament que, sense els recursos humans i la capacitat de liderar de la ZER amb pes i autonomia, serà ben difícil mantenir l’excel·lència i la innovació educativa. Fins ara, tothom qui ha apostat i ha cregut en aquest model educatiu ha tingut la satisfacció de la feina ben feta. El personal de les escoles, comunitat educativa, hi seguim apostant; podem seguir comptant com fins ara, amb les persones del departament d’Educació? Ens agradaria pensar que sí.

Esperem que les nostres reflexions no caiguin en un sac buit i simplement s’arxivin enmig de l’allau de respostes fruit del malestar col·lectiu dins del sistema educatiu i que l’escola pública i rural pugui tenir de nou, l’oportunitat de continuar creixent i construint conjuntament (com hem fet fins ara amb el govern actual) la millor educació pels nens i nens de les Zones Escolars Rurals de Catalunya.

Processor del Poal


Be, jo marxo que m'esperen a casa.