dimecres, 16 de juny del 2010

Emprenedors, al marge dels polítics.



En la meva època estudiantil a València, el senyor Dativo, un vell i savi mestre de cuina, deia sovint: “benvinguda la crisi si ha d’aturar el ciment”. D’això ja fa molts anys, aquella crisi va passar, el chef Dativo va morir i el ciment NO es va aturar.

La crisi actual, per sort, ja ha gastat tot el ciment que quedava i l’únic que ens deixarà, si som espavilats, és coneixement, enginy i esperit de sobrevivència.

Per desgràcia, els polítics que tenim no disposen ni de coneixement ni enginy i només els queda sobreviure amb un sou garantit, o no, i veure-se-les per repetir si ja es manava, o guanyar si s’anava segon. Aquest és l’únic missatge que hi he sabut veure a tot el que diuen: no útil.

Ara be, deixant de banda la inutilitat dels polítics, la resta de mortals tenim l’oportunitat d’emprendre: idear, compartir, donar forma i endegar, projectes, negocis i propostes de re-evolució que ens ajudin, no només a sortir de la crisi, sinó també a veure les coses d’un altra manera: compartir es vivir , que deia el FlowerPower. Compartir i treballar les nostres idees amb altres persones o empreses o projectes, per millorar-les i fer-nos grans, junts.

Primar el seny i fer que s’aguanti sol, fer-lo sostenible en tots els sentits.


Segurament serem els de sota l’escala els que pagarem un altre cop el dinar, ja ho estem fent; però abans de començar, ja hem d’estar pensant què fem, amb qui , com ho fem i quan ens hi posem.

Un repte: què passarà si em faig emprenedor?, escriure-ho tot en un paper, compartir-ho i prendre decisions.

I als polítics que tinguin la imbecil·litat d’un tros de suro ja els anirem canviant, i a més els perdonarem, no passa res.


jimmi Romeu.

Publicat a La manyana el 16.06.2010

Processor del Poal


Be, jo marxo que m'esperen a casa.