Ens ho mereixem?.

Jo que sóc enderiat defensor de la participació ciutadana, fregant de vegades l’onerositat, tot sovint em miro el melic del Pla d’Urgell i rumio si realment tenim quelcom de narcisisme comarcal o be el que som i tenim ja ens està prou be; compte que això també és legítim.
El plaer de ser míser i potser trivial i carrincló ve copsat, molts cops, amb frases de l’ordre de: ...per ser que som de Lleida, ja ho tenim prou be...
Si és això el que pretenem ser i tenir, la feina ja està feta; ara be si el que ens agrada és tenir una comarca ben guapa i lluenta, exemple d’amor per el territori i sentir aquell orgull de viure a la millor comarca del mon, el camí a seguir és un altre, i és precisa de la voluntat d’arribar a aquest estatus, per part de tots.
A les comarques de Girona, en general i a mode edificant, hi ha una exaltació de l’ànim envers la seva terra que fa que des de les grans ciutats fins els petits pobles, tinguin ganes de ser millors, dia rere dia, i això vol dir que les persones participen activament en dissenyar els seus àmbits públics i privats i fer-los còmodes, pensats per a la gent i vetllats per tots.
No tot és gra, això és cert, però no és menys cert que si pretenem uns serveis públics eficients, uns carrers amables i uns espais de gaudi al gust de la majoria, hi hem de coparticipar tots.
L’opinió de les persones, els ens i el mon empresarial son molt importants perquè si aquestes opinions son escoltades tothom podrà dir que tenim el que mereixem.
I fent-li un cargol a l’article, això només dependrà del què vulguem ser; ara i quan siguem grans.

El meu amic Jofre sempre diu que compartir és vivir. I compartir vol dir participar.

jimmi Romeu.
06/07/09.