Novembre 2006.
Estimat i apreciat Batlle, M’he estat uns jorns fora de la Ciutat. Avui en arribar em sentia cofoi de pensar que potser havies reflexionat aquests dies i estaves pel que has d’estar, pels teus, per nosaltres, la gent. Avui he arribat d’un viatge llunyà i el cert és que m’he entristit molt, he vist que segueixes sense fer cas al poble. Jo pensava que ho havies entès, que havies captat la senzilla essència dels ciutadans, però veig que no. Estimat i apreciat batlle, voldria fer-te entendre que la gent se sent enganyada, ara potser encara més amb aquest tríptic que has fet fer, sembla com si volguessis fer callar la gent amb ell. He vist que, provablement per error, has posat en aquest paper una quantitat desmesurada de mentides i mitges veritats i el que és pitjor, ho has fet arribar a la gent, crec que hauries d’esmenar aquests errors, de no fer-ho la gent senzilla com jo podríem creure que ens has volgut enganyar, estic segur que no ha estat així però la gent ja ho saps com som... Has posat en un paper coses que saps que no son certes i abans que això t’exploti al nas, crec que un amic com jo t’ho pot fer entendre. La gent no és pedant ni inculta i encara que tu també ho creus com jo que la gent no és així, des de dalt de la teva trona, les coses es veuen diferents. A tu, estimat i apreciat batlle que m’estàs llegint, t’he de dir el que potser un enemic mai no et dirà, t’he de dir el que has de fer per fer-ho be. I no t’ho diré jo perquè en sàpiga més que tu, ni de bon tros, t’ho diré jo perquè formo part intrínseca de l’entramat humà que composa els pobles del mon. No com tu que, de ben segur sense voler-ho, t’has anat apartant de la realitat del carrer i tot allò que s’hi respira. El que has de fer estimat, és tant senzill com regar una flor, tant fàcil com saludar algú, tant agradable com fer un somriure i és que el que has de fer apreciat, és escoltar la gent. Fàcil oi? I semblava complicat. Estic segur que el que t’he dit et sorprèn, ho ha de fer, de cap altra manera es podria entendre. De cap altra manera es podria entendre que triessis el camí més difícil sabent que n’hi ha un de ben curt i fàcil. Tant curt i tant fàcil de seguir com és seguir la honestedat, la saviesa i la tendresa del qui sap escoltar. Crec que et seguiré escrivint absent batlle, crec que dins la meva senzillesa, hi trobaràs respostes senzilles que potser és del que estàs mancat. Junts podrem fer que el camí errat que portes es torni a adreçar, perquè estic segur que no saps on ets ni on vas, ni tant sols qui tens al teu costat. Atentament. Un amic.
Jaume Romeu Prenafeta.
Jaume Romeu Prenafeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada