diumenge, 20 de febrer del 2011

Les revoltes del Mediterrani.

Del sud cap al nord.
Fer-se a un mateix, decidir qui volem ser.
Diu el meu amic Farma, molt savi ell, que les revoltes no arriben només amb la misèria i la pobresa, sinó que arriben quan a tot això s’hi afegeix la mofa i el menyspreu per l’honra de la persona. Sembla que això és el que ha passat als països del sud del Mediterrani: pobresa, atur crònic, manca de futur visible, i a més a més governs corruptes, nepotics, incultes i empoltronits en el seu aparell de poder miserable i imbècil. Tres dècades mal comptades de situació fosca i absurda que finalment ha esclatat en revolta. -Els rucs manen i el poble aguanta?, com s’entén això?. Tots al carrer!
Catalunya no es troba al sud del mediterrani ni els nostres mandataris son dictadors (això ho dic alçant la cella...), però la nostra situació no dista molt de la del jovent egipci, tunisià, argelià….que ha trencat amb el poder. A nosaltres també fa 30 anys que l’estat espanyol ens pren els diners per repartir-se’ls com a trofeu de guerra, ens menteix per sistema quan a promeses i ens menysté.
Som com una mena de merda de país masoquista i sodomitzat i ens agrada, als catalans, que ens donin pel sac nit i dia. La baixada de pantalons permanent a la que estem sotmesos els catalans ha de sacsejar la nostra dignitat, ja no només com a poble, sinó també com a persones.
Tant de bo ens revoltem, sortim al carrer per trencar el silenci, recuperem l’esperit del 10J, i aquest cop siguem resolutius i no tornem a casa fins que el nostre Ben Alí - es digui Aznar, Mas o Zapatero-, fugi de nit i ens deixi d’una vegada ser propietaris del nostre destí. 
La independentisme no és una qüestió de barretina i ADN, és una questió greu de dignitat i benestar.
Jimmi Romeu Prenafeta

Processor del Poal


Be, jo marxo que m'esperen a casa.