Suma, Tens un correu

Hola Suma Independencia, en aquests dies, com be saps, s'entan remenant multituds de preguntes i moltes d’elles van en la mateixa direcció: sabrem els catalans unir esforços amb un únic objectiu? El panorama socioeconòmic, la frustració cap als politics o l'esfoli fiscal ens ho posen molt fàcil. Potser tardarem anys i panys a tenir un escenari com aquest per demostrar-nos a nosaltres mateixos que allò del seny català, de debò existeix i el sabem fer anar.

Jo visc a la xarxa i aquesta supura a crits unió, ara caldrà saber-la assolir; això en molts casos -en tots diria jo-, suposa perdre part dels ideals que cadascú té, personalment i com a grup. També vol dir entendre les postures dels altres i que ells facin el mateix amb les nostres, amb generositat.

Suposo que saps on vaig; Suma Independència és un actor important en aquest escenari, tant important com els altres; en major o menor mesura tots som importants i imprescindibles: les persones i els grups.

Si apuntem tots en una sola direcció serem molts els qui ens mobilitzarem, però si ens dividim, serem també molts els qui ens quedarem a casa a veure-les venir (molts no entenem la falta de pragmatisme i assertivitat en tot això). Solidaritat Catalana sembla un lloc útil per unir-nos, és casa de ningú i casa de tots alhora.

I si algú vol més protagonisme que un altre, deixem-lo fer si això suma, com el vostre nom resa. Sumem cadascú el que puguem i assolim el repte. Un cop assolit que cadascú tiri per on vulgui, però mai abans de ser independents.

Amb això acabo, no espero un feedback, encara que serà ben rebut, el que si espero es una bola de ferro, com resa l’article del Toni Strubell.

Doneu-nos aquesta alegria.

Una abraçada.

jimmi Romeu