dissabte, 26 de març del 2011

Platònic.cat (obrepció)


Platònic.cat (obrepció)
Quarts de vuit del matí, entrava, encara fosc, en el bar de la placeta dels arbres, aquell del costat de Cal Sabater, just a la vora dels grans plataners; l’olor a cafè calent i el soroll del vapor de la vella GAGGIA de palanca, escalfant la llet, es compassava amb el murmuri de paletes, banquers corbatats, comercials xerraires i mestres d'escola clacant. 
Cada matí el mateix escenari amb els mateixos actors. 

-Bon dia, ucafè amb llet freda i un croissant, sis plau-

era el primer que jo deia cada matí al Perico, el jove cambrer espigat i de llargues curres que respectava els meus silencis, la meva poca gresca i la meva mandra, comparable a un lleó marí, tant d'hora, pel matí.
Mentre remenava La Manyana, cada dia escoltava d'entre el murmuri de la "tribu" converses recurrents: dilluns era sagrat el futbol, la resta de la setmana els temes es dispersaven entre política d'aquí i d'allà, tafaneries del Fernando Alonso, el Jan Laporta i 1000 milongues, i sempre, sempre, els enredos del poble: l’aparcament impossible, el forat de les piscines o el vell Casal del barri que encara penjava a bocins...

jimmi Romeu

El malbaratament dels llums de Nadal, el Pla urbanístic que ningú encara entenia, la creació de nous espais públics o la manca de seny alhora de contractar assessors a l’ajuntament. Converses on tothom tenia raó, tothom ho arreglava tot, i on per tenir més arguments calia cridar més que els altres.
Cada dia el bar, de sis a nou, era una àgora repetitiva d’evolució embassada. Cada dia els problemes s’escometien des del punt zero, sense moure’s, sense avançar, però eren conversa, això si.
Em recordava la història de El dia de la marmota, on cada dia es reiterava a sí mateix amb petites variacions.
Converses inerts que no feien ni fred ni calor, però que ajudaven a despertar el dia de la gent del barri, marxant cap a la feina convençuts de la seva raó i d’haver resolt il·lusament tot allò que ens afecta en el dia a dia de ciutats i pobles.
Rarament jo hi participava, en les converses, potser perquè sóc molt lacònic en fase de desvetlla, i més tenint en compte que la xerrameca del bar demanava frenesí, ímpetu i viscera, cosa de la que estic mancat, més encara de bon dematí; tot i això de tant en tant la curiositat em podia i hi posava el meu nas, i també opinava.


Més d’un cop, quan l’ocasió s’ho mereixia, havia proposat als contertulians d’anotar allò que dèiem, potser pensant que així, l’endemà podríem reprendre la conversa, no des del punt zero, sinó des del primer esglaó, i fer avançar així la conversa i el debat. Tothom se’n reia de mi, sense mofa, però ho consideraven dispensable. En realitat poca gent pensa que les seves pròpies idees puguin, veritablement, esdevenir quelcom pràctic, quelcom de futur, sota un cert grau d’organització.
El concepte de sinèrgia perd valor en el què de les nostres vides quotidianes, es difumina i reminisceix programes radiofònics per estranys com L’Ofici de viure, del Gaspar Hernandez, o a terminologia tècnica de ves a saber quina especialitat professional entremaliada.
El meu cas, però, no tenia res d’excepcional, el mon n’és ple de gent que comprèn el llogre d’organitzar-se per anar endavant, i vet-ho aquí que vaig coincidir, un bon dia, en un altre bar i en una altra hora, amb un parell de Pladurgenians, ara amics, amb idees estrafolàries com les meves: posar negre sobre blanc.


dimecres, 2 de març del 2011

Les xarxes socials dinamitzen el petit comerç



Les xarxes socials- Facebook, Twitter, Youtube- s’han convertit en un canal de comunicació i intercanvi de informació útil i que cada cop més comerços coneixen i utilitzen; no obstant això a Ponent encara som lluny d'arribar-hi.

El creixent interès per les xarxes socials i la invasió del concepte de web 2.0 (aquell web participatiu per l’usuari) , han despertat, i molt, els petits comerços que, abocats a la derrota davant le

s grans superfícies comercials, s’han adonat que poden oferir als seus clients un valor afegit que difícilment poden donar-los els gegants del retail.

I és que enfront de la impersonalitat de centres comercials com Carrefour, Decathlon, Caprabo, etc., amb les xarxes

socials el petit comerciant pot escoltar molt d’aprop els seus clients, ara usuaris, i oferir-los solucions flexibles a les seves demandes. Un servei addicional que pot donar el petit comerç i que difícilment podran igualar els grans del sector.

Quines son les diferències bàsiques entre la gran superfície i el comerç de barri?, salvant excepcions, les grans superfícies ofereixen preus generalment més econòmics, horaris molt dilatats i varietat de producte.

Per contra, la capacitat que té el petit comerç de conèixer els seus c

lients, els seus gustos i costums, ara es pot veure molt potenciat per l’ús de les xarxes socials i fins i tot l’e-commerce de proximitat, aquell que, vist com a consumidor, em permet comprar a la meva xarcuteria de sempre, assessorat on line pel xarcuter, que sap dels meus gustos, amb els avantatges de que m’ho portin a casa en l’horari més convenient, ipermetent-me opinar i suggerir sobre el servei i producte; conseqüentment, el meu entorn social es pot assabentar, a

través dels meus comentaris o twits, de la qualitat del meu xarcuter, i convertir-se, així, en potencials nous clients.

D’aquesta manera també el comerç de barri pot resultar altament competitiu; oferint un servei molt personalitzat i flexible pot augmentant les seves vendes i fins i tot ajustar millor els seus preus en base a una major demanda.

Us deixo un exemple d’una carnisseria de Victòria que ha vist ressorgir el seu negoci gràcies a l’ús intel·ligent de la xarxa; el seu propietari, Jon Imanol Duran, responia així a les dues darreres preguntes d’un entrevista de MERKAZOKA que us enllaço:


¿Jon, le recomendarías a otros productores y pequeños comercios dar el salto a vender por Internet?

Aconsejamos que den el salto, pero bien asesorados. Hay que tener las ideas claras y ser muy profesionales, ya que Internet ayuda a difundir las c

osas buenas, pero también las malas, y de manera muy rápida. Por ello, antes de dar el paso, hay que informarse y conocer el “terreno”.


¿Creéis que este es el futuro para el pequeño comercio?

Y efectivamente, este es el futuro y es la única forma para conseguir que los pequeños comercios sobrevivan ante la competencia de las grandes superficies. Los comerciantes de barrio tienen muchas cosas buenas que ofrecer a la sociedad y a los clientes, y eso no se debería perder nunca.

Processor del Poal


Be, jo marxo que m'esperen a casa.